Déus de quitrà

Eugeni Gay

Del 22 de juny al 4 de setembre

La naturalesa humana és formidable. Som un cúmul d’impulsos, de capacitats, d’interessos, i no ho podem evitar. Tenim un nervi transcendent, una ànima perenne, una llum divina que ens vertebra, i tampoc ho podem evitar. La vida que ens toca viure -el lloc, el segle, l’herència, el cos- és una mena de punt de partida, de tauler i fitxes, de caixa d’eines i de taller. I en aquest tauler i amb aquestes eines hem de créixer.

I què en fem, d’aquesta vida, d’aquests dons i potències, i d’aquestes traves que hem rebut? On ho despleguem? Perquè les persones, com les mongeteres, necessitem aspres on enfilar-nos, on desplegar-nos, on buscar llum. Aspres que ens permeten de fer i de dir, de viure i de veure, aspres que ens permeten créixer i donar fruit.

Eugeni Gay mira passions, i les retrata. No pas com un investigador policial a la recerca de pistes, d’un inquisidor a la recerca de pecats, d’un entomòleg a la recerca de noves espècies. Les retrata més aviat com una mena de curiós transeünt que s’ha equivocat de barri. I després, al laboratori, converteix la seva -fotogràfica- mirada en tapissos de sensacions, de colors, de mirades, d’objectes desitjats i d’actituds apassionades.

Però llavors sorgeix la pregunta. Ens val qualsevol aspra per enfilar-nos i desplegar la nostra vida…?