L’ALBERGUERIA FA 25 ANYS

Entrar a L’albergueria, havent-ho decidit prèviament, o bé per casualitat. Deixar enrere, quasi de cop, el temps profà per entrar a viure el temps sagrat, el temps de l’ànima, el temps que es mesura per la fondària. Callar. Obrir tot els sentits perquè el de dins s’hi vegi, hi senti. Respirar amb els batecs de l’obra creadora i creativa que la volta romànica ens ofereix. Apreciar textures i voluntats, materialitzacions d’una força artística o d’una informació precisa. Ser fulls en blanc de la llibreta, esperant a ser guixats.
Rebre.

Sortir de nou al temps profà. Mirar si plou, caminar cap a casa, pensar en el menú de sopar. I poc a poc, avui, demà, el mes que ve, a flaixos o a aromes, va penetrant la notícia que L’albergueria ens ha proposat de viure.
Acceptar i créixer.

Vet aquí L’albergueria, des de fa 25 anys, un lloc d’acollida i un lloc de pas. La bellesa i la sensibilitat, la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu, converses perdudes en el temps que avui, amb aquesta exposició, volem tornar a reviure.
Per molts anys!

L’albergueria