Foroba Yelen

Del 27 de juny al 26 d’octubre, prorrogada fins al 23 de novembre

L’arbre a Mali creix sense que calgui algú, o alguna cosa, que l’ajudi a arrelar, a créixer, a estendre branques i fulles, a resistir els embats climatològics. Creix, i es desplega, i dóna acollida als malians que hi acudeixen a la recerca d’ombra, recer i acollida. Sota seu, pot fluir una vida que no podria donar-se sota els rajos inclements del sol.

El fanal que ha dissenyat Ferroni és com un arbre de Mali, però de nit. El fanal també neix, creix i estén la seva llum sense que necessiti eines, procediments i instruccions vingudes de lluny. La seva producció i la seva funció arrela amb naturalitat dins el procedir dels malians. Aquesta és una de les seves virtuts fonamentals. L’altra virtut és que, sota seu, pot fluir una vida que no podria donar-se en la fosca nit de l’Àfrica.

Així, el fanal ofereix -només a aquell qui vol- un espai de llum. No es tracta de fer fugir la nit, com si aquesta fes nosa. Es tracta de fer aparèixer dins la fosca un espai que permet fer més plena la vida de la comunitat.

Portar la llum

Projecte social i teòric de l’arquitecte i videoartista italià Matteo Ferroni, que porta llum física a indrets subdesenvolupats.

Autor: Matteo Ferroni. Arquitecte, escenògraf i videoartista italià. Iniciat primer en l’art escenogràfic i cinematogràfic, va sentir la crida de l’Àfrica i hi instal·là la seva residència durant uns anys. La preocupació estètica, la recerca teològica i sobretot la seva preocupació social han caracteritzat la seva obra.

Contingut exposició: Presentació del projecte basat en aportar llum física que es converteixi en claror social. El projecte Foroba Yelen consisteix en la creació sistemàtica i preindustrial d’uns fanals portàtils a zones rurals de Mali, per tal de facilitar la vida comunitària a les nits africanes. Un projecte insòlit on s’uneix l’acció social, la dignitat local i la reflexió humana.

Foroba Yelen: L’experiència consisteix en la construcció d’un artefacte -alguna cosa semblant a un fanal públic transportable- format per una roda de bicicleta, un bastidor fet amb canonades de ferro, una bateria i un capsal d’alumini de fosa reciclat amb 15 leds. És especialment remarcable el procés d’ideació. La peça, que no te plànols, no s’ha dissenyat a partir d’una idea formal portada al paper segons la imatge recurrent en els mitjans sobre el procés creatiu de l’artista, amb les dosis de caràcter, rauxa i gestualitat habituals. Aquí el procés es caracteritza per una cura absoluta amb el medi en el qual es treballa i la voluntat de dissodre-s’hi a partir de la seva indiscutible utilitat.
El procés incorpora diversos ingredients després d’haver-los observat detingudament, de tal manera que aquest són, podríem dir, el material del projecte. Observacions com ara que una part importantissima de l’activitat rural d’aquestes comunitats té lloc a la nit sorolosa en contrast amb el dia silenciós, on les bèsties i les persones dormiten fugint de la calor. Parteix de l’observació que a la nit la gent s’il·lumina amb piles, anomenades en la seva llengua “barrines de l’obscuritat”, com també de l’estructura organitzativa d’aquestes comunitats i de la distribució que fan dels béns col·lectius, com ara els molins o els horts comunitaris. Parteix d’observar el paper de les associacions de dones, que són les que estructuren les diferents activitats de la comunitat, i del paper dels nens, bàsic en el funcionament i manteniment de les màquines, poques i elementals, quasi preindustrials. Es basa en afinades mirades que permeten veure que la gent s’agrupa i seu en seients bàsics, però no tenen taules, la taula és el terra, l’element que durà a situar el llum horitzontalment. O en l’aspecte dels estris més comuns de transports, carrets amb rodes de moto tirats per burros o impulsats per persones.
Dàquest conjunt d’observacions sorgeix poc a poc i va prenent forma una idea que mira de contenir tots aquests ingredients sense deixar de banda els artesans que hi intervindran: el mecànic de bicicletes, el manyà, el que fon el metall en forns primitius o l’electricista. Però les més interessants són aquelles que permeten donar el sentit primer a aquest treball anomenat per les dones de Mali, Foroba Yelen (llum col·lectiva). És especialment significatiu fixar-se en com es reuneix durant el dia la gent sota l’ombra d’un arbre i com aquest espai d’ombra dimensiona el grup i l’activitat. Aquesta observació permet imaginar com seria el contrari, és a dir, substituir l’ombra per llum i l’arbre per una bombeta
Però el més radicalment diferent és el concepte en què es basa tot això: allà a Mali, no es tracta d’il·luminar l’espai sinó l’activitat. En veure les imatges i les filmacions d’aquesta iniciativa ens adonem que, més que la làmpada, és la gent la que duu la llum.