La recuperació de la innocència

Jordi Díez

Del 28 de juny al 15 de setembre

Escultura

La recuperació de la innocència

Vivim en un temps en que,  ell mateix, és la metàfora del significat profund de la nostra existència.

Són temps de canvi, convulsos. La idea de la destrucció i la mort ens rodeja, donant al impressió d’insalvable.

Però, convenientment interpretat, aquest és un temps de canvi. Un temps que porta amb ell el naixement d’un nou espai fèrtil.

Mitjançant un camí interior partim de l’aflicció de la falta de sentit, gràcies a la que morim al que hem sigut fins ara.

És el pas previ a la Resurrecció. Com ressò a la de Crist, recuperem una nova innocència, integrant-nos de manera absoluta en el Nunc Aeternum, l’etern ara, el Age Quod Agis, fes el que facis. El Crist còsmic.

A la manera dels itineraris d’il·luminació de les antigues Esglésies romàniques, l’exposició «la recuperació de la innocència» estableix un camí, basat aquí en unes paraules del Pope ortodox de la Muntanya Athos, Archimandrita Sophrony:
“Benvolguts germans i germanes, obriu el vostre cor perquè l’Esperit Sant traci la imatge de Crist. A poc a poc sereu, llavors, capaços de portar en el vostre interior la joia de l’aflicció, la mort i la resurrecció”.
Enfront de l’interrogant sobri de què forma aflicció i mort es poden considerar una joia, proposo que l’afliccióés la  conseqüència de sentir un nivell superior d’existència amb el qual només entrem en contacte de manera casual, en el qual s’esvaeix el somni de la realitat i penetrem en un lloc on l’esperit manifesta la seva existència.
La mort és el resquebrajamiento de tot el vell en nosaltres, del mental, del que ens fa qüestionar i analitzar. És la por a perdre allò amb el que ens reconeixem a nosaltres mateixos, i que no obstant això ens ancora a terra.
La resurrecció és renéixer al que veritablement som, plenament relligats a Déu. És connectar la nostra vida amb un  torrent inesgotable d’inspiració a través del com esfiltra  la perfecció de l’Absolut.
El nostre itinerari, llavors, parteix de la figura del monjo a manera de premissa: el camí del que parlem és interior.
Després d’ella ens trobem amb una representació de la caiguda, l’estat interior actual de l’ésser humà, la desintegració.
Una petita figura al seu costat en la qual un àngel tira de dos homes és la representació de la acidia. Segons paraules de Sophrony:
“Acidia vol dir absència d’anhel per la salvació.A part  de rares excepcions, tota la humanitat viu en
aquest estat de fatiga”.
L’aflicció es transforma en joia a través de la percepció d’aquesta realitat. Després de la caiguda i la acidia trobem una projecció de
diversos Cristos fets en ciment, borrosos i en contínua transformació. És la imatge del Crist canviant, o la nostra impossibilitat de sentir l’immutable, la veritat en el seu sentit absolut.
A cobrar consciència de l’intolerable d’aquest continu canvi, d’aquest desgast continu de la nostra energia sense adreça, la mort apareix com a única via de renovació.
La Resurrecció està representada per una peça de ciment que fa referència al versicle 19 del capítol 20 de Joan (Jo 20,19). Crist s’apareix als seus deixebles, estant les portes tancades, tres dies després d’haver mort en la Creu.
A partir d’aquí, la figura de l’Arcàngel Gabriel com a missatger diví crid a la recuperació de la innocència, de la felicitat primigènia, de la puresa, única via possible per arribar de nou a Crist.
Un Crist d’acer que porta en si les paraules «Age Quod Agis» o «fes el que facis», emparentat amb el «Nunc *aeternum» de la teologia cristiana, el «etern ara» fent al·lusió a les paraules de Sophrony en les quals planteja el moment absolutament present com l’única
via per la qual la vibració de l’etern, de la immortalitat, es manifesta.
La música escollida com a fons de ruta és “Alina», de Arvo *Pärt. Després de cinc anys de silenci, precedits per una sòlida obra compositiva en la qual prevalia l’aflicció, Pärt va treure a la llum aquestes dues cançonetes, senzilles i dolces.
Vaig sentir que testimoniaven de ple la recuperació de la innocència.
Jordi Díez, Centelles, 28 Juny 2013