2002 PROGRAMACIÓ

 Exposicions

Fragilitats. Poesia i papallones

Record de Mn. Josep Junyent i Rafart (1930-1993)

Del 27 d’abril a l’11 d’agost de 2002

Josep Junyent i Rafart va néixer a Vic l’any 1930. Estudiant del Seminari de Vic, s’ordenà sacerdot l’any 1954. Dotat d’una gran intel·ligència i sensibilitat, a l’empara del seu oncle, Eduard Junyent —conservador del Museu Episcopal de Vic i director de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal—, Josep Junyent desenvolupà una ràpida i sòlida carrera intel·lectual que el convertí en referència de la seva generació. No obstant això, Junyent no renuncià en absolut a la implicació directa en la renovació oxigenant de l’Església que envoltà i seguí el Concili Vaticà II, i promogué, des de Manresa, una important dinàmica de renovació cristiana, els efectes de la qual encara són avui perceptibles. Morí a Vic el 16 de gener de 1993. 

Al marge de la seva coneguda acció i capacitat intel·lectual i pastoral, Junyent desenvolupà, en l’esfera privada, dues passions plenes també d’estudi, de coneixement i de sensibilitat: el col·leccionisme de papallones i la poesia. Des dels anys de joventut, reuní una valuosa col·lecció de papallones, i realitzà un minuciós treball de documentació de tots i cadascun dels exemplars. Pel que fa a la poesia, s’hi inicià amb una colla de companys del Seminari, el “Grup de Vic”, amb Carles Riba com a punt de referència. Tot i la seva continuada producció, Junyent no publicà mai cap llibre de poesia en vida. A la seva mort, els marmessors dels seus papers consideraren imprescindible de publicar-ne l’obra poètica. L’aparició del volum “Obra lírica” suscità elogis unànimes des de tots els àmbits.

L’albergueria va voler tenir un petit record per un home d’església, un home de cultura, i sobretot, un home fortament compromès amb el seu temps. I ho va fer exposant un seguit de poemes del llibre “Herbari i lepidopterologia”, inèdit, i uns quants exemplars dels centenars de papallones que formen la seva col·lecció, actualment guardada a l’Arxiu municipal de Vic. Ambdós móns comparteixen conceptes com sensibilitat, fragilitat, subtilesa, transcendència; són els mateixos que van intentar guiar la creació d’aquesta exposició.

Camil Bofill. Pintura religiosa al Bisbat de Vic.

Del 21 de setembre al 17 de novembre de 2002

Sota aquest títol es van exposar a L’albergueria les pintures que el pintor torellonenc Camil Bofill realitzà per a Sant Martí de Sobremunt (1978) i Sant Feliu de Torelló (1988) i els esbossos previs al retaule de Santa Maria de Borredà (1982). Amb aquesta exposició es van voler donar a conèixer unes obres que sovint no tenen el reconeixement i la divulgació que es mereixen i agrair l’esforç no sempre comprès, que feren artistes com Camil Bofill i els responsables de les esglésies per fugir d’actuacions continuistes i per a fomentar, en una època de canvi, el diàleg fresc i compromès entre l’església i l’art del seu moment.

Manuel Anglada i Bayés. Home compromès (19925-1999).

Del 23 de novembre de 2002 al 26 de gener de 2003

Exposició organitzada conjuntament per L’Albergueria, el Casino de Vic, el CESO (Centre d’Estudis Socials d’Osona), la delegació d’Osona del Col·legi d’Arquitectes, i el Patronat d’Estudis Osonencs. Aquesta mostra va voler ser un reconeixement de la trajectòria vital i professional d’aquest arquitecte, home de personalitat complexa i controvertida, actiu en la vida política, social i cultural de la ciutat de Vic i, per extensió, del país; autor d’una arquitectura que ha seguit els paràmetres del moviment modern des d’una òptica molt personal.