2000 PROGRAMACIÓ

 Exposicions

PAUPER, escultures de Josep Rial i Ricart

De l’1 d’abril al 21 de maig de 2000
Reflexió escultòrica al voltant del tema de la pobresa.

 

L’exposició PAUPER de l’escultor Josep Ricart i Rial proposava una reflexió al voltant d’un tema que ell, com molta altra gent, considera de gran actualitat: la pobresa.

 

Un tema que ens convidava a reflexionar en uns moments en què el lloc per la reflexió és cada cop més petit i encara més si es tracta de fer-ho sobre una qüestió com la pobresa, tant fora de lloc en el pensar qüotidià de la majoria de nosaltres i tanmateix, tant present.

La pobresa és un fet que va més enllà de la manca de recursos per viure. La senzillesa de viure, l’essència de l’ésser humà, la manca d’artifici, la condició de l’emigrant, la migradesa de les qualitats humanes, la consciència de superioritat, … són múltiples cares d’una idea polièdrica.

Josep Ricart va trobar el moment de reflexionar al voltant de la pobresa, d’expressar la seva reflexió a partir de l’escultura i en companyia dels pensaments i obra de l’escultor basc Jorge Oteiza. Les 4 obres de Ricart que es van poder veure a L’albergueria mostraven la seva sensibilitat al voltant d’aquest tema, que en posa molts d’altres sobre la taula. Es tractava una vegada més de gaudir per uns moments de l’obra d’art perquè ella ens transmeti la sensibilitat de l’artista i ens porti a la reflexió, a la introspecció i a la recerca interior. Una provocació a pensar en la pobresa des de l’interior, des d’aquella via que l’expressió artística –a través del gaudi estètic– és capaç de fer aflorar.

Alhora les escultures eren acompanyades per altres elements que ens completaven la reflexió: l’ajut dels clàssics per una banda, l’ajut de la freda estadística per l’altra.

L’albergueria va voler col×laborar amb Ricart perquè el seu treball, la seva sensibilitat i la seva reflexió poguessin ser compartits.

Deambulatoris de Fernando Prats

Del 8 de juny al 3 de setembre de 2000
Intervenció artística a la catedral de Vic.

“El deambulatori, la prolongació de les naus laterals d’algunes esglésies per darrere el presbiteri, tot vorejant l’absis per l’interior, convida a passar, caminant pausadament, i a veure bé, des de tots els angles possibles, allò que és posat al centre de l’espai sagrat: l’altar (…).” (Joan Torra).

La proposta que va presentar L’albergueria –Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic– amb l’exposició “Deambulatoris” va ser, senzillament, una intervenció artística dins una església. Amb “Deambulatoris” l’artista xilè, Fernando Prats, va “visitar” conceptes que per als cristians són íntims: l’alè diví, la mort de la carn, el pelegrinatge, l’empremta. Els va “visitar” utilitzant com a materials d’expressió, entre d’altres, formes que ens són molt properes i, fins i tot, sagrades. Però, sobretot, els va “visitar” en un lloc íntim: la Catedral de Vic. Les obres de Fernando Prats van ocupar espais vius, plens de significat i de continguts: la cripta, el claustre, el retaule… per a entrar-hi en diàleg, per reforçar-ne missatges, per crear significats nous.

“(…) L’art sempre té quelcom de sagrat perquè, sigui de la manera que sigui, expressa la paradoxa de la vida humana des del punt de vista de qui ens l’ofereix. L’impacte de la contemplació de l’art provoca inevitablement el sorgiment de les nostres pròpies paradoxes. L’art ens fa deambular més enllà de la seva materialitat i ens apropa, potser, un xic més a nosaltres mateixos(…)”.

En aquesta innovadora intervenció a la Catedral, Fernando Prats va ser acompanyat per Pilar Parcerisas –crític d’art i directora del Centre de Documentació de l’Art Contemporani Alexandre Cirici de Barcelona–– amb qui va discutir llargament per tal d’ajustar l’obra i el seu sentit als espais reals disponibles; Friedhelm Mennekes –jesuïta i doctor en Ciències Polítiques– que va reflexionat entorn dels conceptes recorreguts per l’artista; i Joan Torra ––Vicari Episcopal del Bisbat de Vic i profesor de Patrología a la Facultad de Teologia de Catalunya–, que va fer dialogar l’obra de Prats amb els textos clàssics de la nostra teologia. Aquesta intervenció no hagués estat tampoc possible sense la generosa col·laboració del Capítol de la Catedral de Vic i de la Fundació Caixa de Manresa.

En aquesta exposició la sala romànica de L’albergueria no acollia l’obra sinó els materials que evidencien el procés creatiu que ha donat lloc a l’obra. Aquesta funció podria ser una bona metàfora de les tasques que L’albergueria, en tant que entitat, es planteja com a pròpies: evidenciar les raons, els processos; acollir la reflexió de l’home contemporani; ser l’inici d’un camí que cadascú ha de fer al seu ritme.

El conjunt de l’exposició va constituir una realització atrevida que, amb un llenguatge innovador, estimulava la reflexió. Volia ser, encara, una invitació a la represa de la relació entre l’Església i l’Art, tan fructífera en èpoques passades i encara avui amb moltes possibilitats.

“(…) El deambulatori del temple té la virtut de tornar-nos a deixar en la mateixa direcció en la que hem entrat, convidant-nos a sortir. Però ens ha permès la contemplació i la projecció de les nostres paradoxes en la paradoxa d’allò al voltant del qual deambulem (…).”

“Bene ambula! Bon viatge! El d’entrada. El de romandre-hi. El de sortida. Bon viatge! Bene ambula!”

 

Cripta –“lugar del soplo”–

Estancia donde ascensión y consumación se unen para manifestarse en una misma revelación. Utilización del panal de hostias transformado. 750 almohadillas contenedoras de Soplo que se ubicarán circularmente ocupando casi la totalidad del suelo de la Cripta.

Vaig emprar tres elements alquímics, aigua, aire i calor, el pa àzim i el vaig deixar durant uns segons summergit en aigua; els contorns tendiren a desaprèixer. Donat que la seva espessor era tan fina, vaig haver d’afegir-hi diverses llesques de pans d’hòstia per enfortir i unir el cos; després amb les mans vaig començar a ajuntar, a coure invisiblement diverses vegades el dit, la calor i la carn. (…) Així, amb els extrems enganxats, es va formar una cambra on es va emmagatzemar l’aire, “un buf” (“un soplo”): la peça adquirí la forma d’un petit coixí. Va ser sorprenent. Vaig descobrir una cosa nova: trosos de cos començaven a unir-se i es transformaven en una nova substància, en forma de coixinets contenidors d’aire, possiblement d’”esperit”.

Aula Capitular –“derrame”–

La pieza enfatiza el derramamiento de la carne. Esta entrega culmina cuando la humanidad la acoja como signo permanente de holocausto y elevación. Se utilizarán 120.000 formas que se depositarán sobre el altar mayor de la Capilla.

Sala dels tresors –objectes–

Modificar el concepto de tesoro y objetos sagrado, reactivar sus vitrinas con piezas contemporáneas: casulla, medula y una caja con los objetos a exponer. Equilibrar así una carga histórica abrumadora.

Claustre de la Catedral –deambulatori–

Peregrinación por las galerías del claustro, ahí donde la escasez del cuerpo, la carne y alma, tienen como único espesor los propios acontecimientos, que conforman nuestro singular paisaje.

Fernando Prats

 

 

MEV VIRTUAL, Un recorregut virtual pel nou Museu Episcopal de Vic

Del 30 de setembre al 12 de novembre de 2000

Simulació per ordinador que permetia visitar de manera virtual l’interior d’algunes de les sales del nou Museu Episcopal de Vic.

 

Aquesta mostra va partir d’un treball de simulació per ordinador que permet visitar de manera virtual l’interior d’algunes de les sales del nou Museu Episcopal de Vic amb les peces ja exposades. Aquesta producció virtual va ser creada pels alumnes del Centre d’Informàtica d’Osona per iniciativa d’ImpeVic.

La realització de la proposta “MEV VIRTUAL”, Un recorregut virtual pel nou Museu Episcopal de Vic a la sala romànica de L’albergueria va ser possible, doncs, gràcies a la col·laboració d’aquestes dues entitats que ens van cedir el treball realitzat sobre el Museu per a poder-lo presentar dins el marc de la tasca de difusió i divulgació del patrimoni cultural de l’Església que duu a terme L’albergueria. 

 Activitats complementàries

Col·laboració en la organització de l’acte d’homenatge a Antoni Pladevall i en l’edició del llibre La història arrelada al territori. Homenatge a Antoni Pladevall i Font, coordinat per Carme Cara. En col·laboració amb el Patronat d’Estudis Osonencs i el Centre d’Estudis Socials d’Osona. (10 de juny)

 

Actes en el marc de l’exposició “Deambulatoris” de Fernando Prats:

Conferència inaugural a la Sala de Sínodes del Palau Episcopal: “Art contemporani en espai religiós” pronunciada pel Dr. Friedhelm Mennekes. (8 de juny)

Taula Rodona a la sala d’actes del Palau Bojons: “Àmbit religiós i art contemporani” amb les intervencions de Glòria Picazo, Arnau Puig i Ignasi Roviró. Moderada per Jordi Vilarrodà (El 9 Nou). (28 de juny)

Presentació del llibre-catàleg de l’exposició “Deambulatoris”. Editat de forma conjunta per Editorial DIAC i Edicions Polígrafa. Recull l’obra de Fernando Prats i els comentaris de Friedhelm Mennekes, Pilar Parcerisas i Joan Torra. Les fotografies són de Roco Ricci i Luis Prato. (18 de juliol)

Participació en el Simposi Euro Ecumènic sobre les perspectives de l’art cristià i les activitats artístiques en el centre i l’església “El Salvador” amb una ponència de Josep M. Riba, director de L’albergueria. (València – 10, 11 i 12 de novembre de 2000)