Tekne

Som molt petits davant la immensitat del paisatge, i tant. Minúsculs, irrellevants, desprotegits. Ens sentim espectadors meravellats. Però al mateix temps en adonem que som una part d’aquesta immensitat, que aquest tot ens conté, ens estructura i ens fa immensos, hi som a dins i compartim essència i destí.

L’artista ens proposa el vaivé infinit de mirar el paisatge i mirar el color, la textura i els espais buits: veure imatge i veure pintura. És ben bé el mateix joc de cada dia de cadascun de nosaltres: ser una cosa ínfima davant la immensitat, ser immensos en ser part d’un tot que ens sobrepassa.

L’albergueria

@lalbergueriavic

@ramonsurinyac