vinc del no-res i marxo cap al tot

Anna Viñas i Mata 20/2/21_18/4/21
Les primeres llums del matí, semblen clavar-se sobre la pell, encara adormida – recordo. Lliçó matinera, que em fereix i em guareix alhora – sempre. Tant de bo s’aturés el temps en aquest moment eteri – desig. Rajos de llum, m’il·luminen i m’escalfen per dins. Llavors, ara i per sempre – futur. De la primera petita mort ningú no en va tenir la culpa – sentència. Abraçada tendra de vespre. Tan lluny, que la sento al meu costat – presència. A on te n’has anat? No he sabut retenir-te i donar-te allò que et feia falta – enyorança. – i tornar a començar, perquè totes les nits del món em semblen poques.
I: @annavinasescultura