Anatomia sentida del dolor

Ser abatut.

Per la malaltia, la guerra, la desgràcia tallant o la desgràcia constant.

Restar inert, penjat, derrotat, en silenci, si hi ha sort acompanyat o, massa vegades, en la soledat profunda.

I si no és de fora qui ens abat sense remissió, quantes vegades tenim nosaltres mateixos la temptació de rendir-nos, de donar-nos per vençuts, de plegar de redreçar-nos…

“Donar-se a les àligues”, en deien abans.

Vet aquí la primera part: el desconsol, la derrota.

Però a vegades hi ha una segona part.

I la vida, la força de dins o la força de fora, l’amor, ens dona el miracle de tornar-nos a aixecar.

I per les persones de fe, aquesta segona part hi és sempre.

@lalbergueriavic